Kyoto està a unes 3 hores de Tokyo amb shinkansen i per aprofitar el dia hem agafat el HIKARI (un dels tipus de Shinkansen que hi ha en la línia Tokyo-Osaka) de les 6.25 del matí, per arribar a les 9.15 i aprofitar el temps. Kyoto no es una ciutat molt gran i a més no té una xarxa de trens/metros massa extensa: només té 2 línies de metro i 3 de tren que travessen la ciutat. Bàsicament el motiu és que la ciutat esta delimitada per muntanyes i per tant els trens no són massa útils. Per tant, el mitja de transport més "eficient" és el bus. Perquè clar, molt eficient no és ja que com no té massa trens possiblement és una de les ciutats amb més cotxes de Japó i el bus acaba siguen molt lents en alguns moments. Tot i així per anar a l'altre punta de la ciutat és la unica opció.
Així que hem agafat el bus, linia 100, per anar al ginkakuji, el pavelló de plata. Actualment és un temple budista, però inicialment era un pavelló que intentava imitar el kinkakuji, un lloc perquè el shogun de torn es retires. Per problemes econòmics de la època, finalment el pavelló no va estar recobert de plata. Turísticament, ara mateix el temple esta dedicat al turisme i, personalment, el millor que té són els jardins que l'envolten que pugen fins a la muntanya.
Després, seguint els savis consells i referencies d'una gran persona que va estar a Kyoto durant 3 mesos, hem decidit anar caminant fins el Nazen-ji, seguint el passeig del filosof, un camí bastant bonic, ple de cireres i molt tranquil·litzador.
Caminant pel camí hem decidit pujat a un santuari dedicats a unes rates. Ara mateix no se ben bé quin és però estic bastant segur que és important.
Seguint hem arribat al Nazen-ji, en uns 40 minuts des de el gingakuji. El camí no té perdua. El temple budista es increïblement gran, gran jardí amb una gran portalada d'entrada i jardins privats. Per sort per les nostres cames, hem decidit no entrar a cap part que feien pagar.
Des de allà, hem anat al santuari Heian, un enorme santuari sintoiste al ben mig de Kyoto. Els santuaris sintoristes solen ser bastant petits per això aquest impressiona al ser tant gran.
Després hem anat al Teramachi Dori, un dels carrers comercials més important de Kyoto.
Finalment hem anat a donar una volta per Gion, però estevem força cansats així que hem tornat amb el tren de les 18.30, esperant per fer una bona patejada demà per la festa que ens espera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada