dimarts, 4 de setembre del 2012

Akiba, last day T_T (Centre pokemon + AKB48 Theater)

Ja falta res per marxar. Avui era el ultim dia lliure que teniem per fer el que volguéssim, demà ja pirem cap el aeroport, així que hem fet una petita passejada per Akiba, on sino? Si, sempre em toca fer les entrades més Otakus xD

Com aquest ultims dies, hem anat caminant cap a Akihabara. Una caminadeta d'unes 2 hores que va perfecte pel cos. Però aquest cop vaig buscar on era una cosa interessant: El centre Pokémon de Tokyo. No, no és com en els jocs, es diuen igual però es una botiga de merchandaising de Pokemon molt bestia. De fet té coses que no estan a més llocs, productes especials per aquesta botiga. Evidentment la botiga esta tota decorada amb motius de Pokemon.





La quantitat de productes que hi ha es increïble, hi ha de tot relacionat amb el joc/anime.





I no se ben bé, però era algun dia especial, així que cada 30 minuts un home parlava per megafonia i tothom aplaudia, a part que hi havia molta gent.

Llavors hem anat a donar la ultima volta per akiba. Avui hem tingut la sort que estava obert el Akiba theater. Per qui no ho sapiga, les AKB48 tenen un escenari especial a Akihabara, al famós "Don Quijote", un cadena de centres comercials molt famosa a Japó i que té un edifici important al ben mig de Akiba. No hem sapigut massa bé si s'havia de pagar o que així que no hem entrat, però estava plegat de otakus amb ganes de veure-les.





dissabte, 1 de setembre del 2012

Nikko + Tokyo Sky Tree

Avui ens hem llevat aviat per anar a Nikko, una ciutat de Japó amb un conjunt de temples i santuaris que al 1999 va ser inscrit com a Patrimoni de la Humanitat. Nikko està situat  a 140 km al nord de Tokyo. Hem agafat un dels trens més barats, tot i que era bastant car, i hem tardat unes 3h en arribar-hi.


El complex declarat Patrimoni de la Humanitat és la zona principal de Nikko, també hi ha unes cascades bastant importants però no hi hem anat. Entre boscos es troba aquest complex de temples que n'està format per cinc i comentarem els més importants.

Rinno ji construït l'any 1200 i és important per la imatge de la sala dels tres budes, que són els tres majors budes de fusta de Japó. Aquest temple estava en obres, així que no hem pogut fer fotos del voltant ni del temple per fora. Casi mai es poden fer fotos dins dels temples així que tampoc tenim fotos dels tres budes. Tosho-gu és un santuari sintoista amb diversos pisos. A l'esquerra del santuari hi ha una pagoda de cinc pisos del 1650. La pagoda no té ciments per dins i hi ha un pal en suspensió que es mou com un pèndol i manté l'equilibri de la pagoda. Futarasan-jinja és un santuari fundat al 1619 i és el més antic de Nikko. És el santuari protector de Nikko.


 







 


Cap al migdia hem comprat menjar preparat a un 24h, ja que tots els restaurants que hem trobat eren bastant cars i hem tornat cap a Tokyo. Com que hem arribat relativament aviat, passades les 6, hem anat a visitar la Tokyo Sky Tree.

La Tokyo Sky Tree, coneguda com la nova Torre de Tokyo, és una torre de radiodifusió, restaurant i mirador. És l'estructura artificial més alta de Japó des del 2010, té una altura de 634 metres, i va ser acabada el febrer del 2012 i inaugurada el 22 de maig d'aquest mateix any. La Tokyo Sky Tree és la torre més alta del món, i és la segona estructura més alta del món després del Burj Khalifa.

Akihabara (n+1) + Nakano + Ikebokuro

Com més o menys ja hem acabat gairebé de visitar tot el que haviem, hem anat a fer el otaku aquest dos últims dies (ahir i abans de ahir).
Primer vam anar a Akihabara. No esta precisament aprop de casa però vam anat caminant (unes 2 hores), així veiem una mica de Tokyo a peu, que sempre és bonic.
Al arribar vam veure que era el dia de sortida del Project Diva -f-, vaja el dia perfecte pels Otakus. Per la ocasió Sega va omplir les seves maquines de UFO amb noves figures de la Hatsune Miku i tots els otakus estaven desesperats per treure'n una nova. A Japó en general les maquines UFO (les típiques maquines amb ganxo/pinces per agafar coses) estan molt "evolucionades" i són per tot arreu i amb un munt de coses diverses. De fet des de fa temps han perdut la idea principal de agafar coses i es basen més en mirar de tirar les coses com pugis. Al youtube hi ha diversos vídeos de com són ara (link).
Doncs no se si va ser veure tanta gent desesperada per agafar una figura o el fet de veure com un pobre otaku deixava una apunt de caure, que vaig llançar diners per agafar-ne una. Les partides eren cares (200 yens 1, 500, 3) però amb poc vaig aconseguir tirar-la. Va ser una cosa que em va omplir per dins realment, sobretot després de haver vist un munt de gent fallar i més pels otakus que estaven veient com jugava i que em van felicitar al treure'n una.

Despres vam acabar el tipic recorregut per akihabara. Vam passar per el Cafe de Good Smile i per algunes botigues amb coses relativament estranyes que poso fotus.




I en el Yodobaishi estaven fent propaganda de la peli de Phoenix Wright.

Ahir vam anar a Nakano i Ikebokuro, sense massa res a dir.

dimarts, 28 d’agost del 2012

La épica aventura en el Fujisan

Jo ja era un expert en el Fuji: l'havia pujat al 2006 i al 2008. Però una cima de gairebé 3800 metres no és un camí de roses.


Ahir, a les 4 de la tarda vam anar cap a Shinjuku a buscar un bus que havíem reservat prèviament per internet. Anys anteriors havien anat amb tren i després amb bus, però surt més barata la opció d'un énic bus, a part de ser més còmode. El bus ens deixava directament a la cinquena estació (5th Station) a uns 2300 metres. Un bon inici. A partir d'aquesta, el camí ja es a peu.


La idea era que un cop deixat el bus a les 19.15, pujar fins al cim de nits per poder estar a les 5 del matí a la cima i veure la sortida del sol. D'aquesta manera s'evita el perjudicial sol que pica al estiu. De la experiència d'altres anys, ja estevam preparats pel fred que ens esperava, havíem triat un dia sense pluja i portaven llanternes. O això pensaven. Des de les 19.45 que vam començar el camí fins a les 23h, vam anar pujant fins que el meu cos va dir prou. No estevam realment preparats pel fred. I tot i portar bastanta roba a sobre, el fred que fa a partir dels 3000 metres es bastant bestia, sobretot a mitja nit. Això sumat a la falta de pressió i per tant de oxigen va fer difícil anar tirant. Així que, quant vam arribar als gairebé 3400 metres de altura vam parar-nos en un dels petits refugis/hostals que hi ha en tot el ascens (a les 23.45h).



Així descansar, dormir, i tenir forces per acabar la pujada l'endemà de forma correcte. I és que un dels problemes de pujar de nit es la llum (gran descobriment). Estem parlant de un volcà d'una alçada considerable, els camins no són rectes ni ben treballats. Com a molt pots trobar algunes cadenes que indican el camí, en un munt de roques. I sense llum és fa encara més dur. Per tant, vam anar a dormir per 5500 yens la nit cadascú en un llit compartir... Ja que havíem pagat, vam quedar-nos fins a les 5 per veure sortir el sol des de el hostal/refugi/estafa. De fet, minuts abans de que surti el sol els treballadors desperten a la gent perquè el vegin.


Un cop contemplat la sortida del sol des de 3400 metres, hem continuat la nostre trajecte (5.45h). Quedava la pitjor part del ascens, els últims metres, on els camins són més rocosos, més empinats i amb menys oxigen.




 A les 7 ja estevam al cim. Després d'una dura pujada de més de 5 hores ja erem al cim. És una sensació maca, ja que has aconseguit un dur repte. De fet al cim del Fujisan no és un pic, clar, és un crater. Hi en la aureola hi ha una mica de tot: santuari sintoista, botiga, lavabos, etc.




Però el repte no estava acabat, es clar, quedava possiblement el pitjor: baixar. I és que clar, baixar una cima de 3776 metres no és fàcil i menys després de 5/6 hores pujant. Però vaja, volíem tornar a casa i aquestes coses que vol la gent així que hem començat a baixar (9h). La baixada es especialment dura, no només pel temps teòric (unes 4 hores de baixada) sinó per com es descendeix: un camins de pedres petites que rellisca'n moltíssim sumades a uns camins amb un grau de descens perillós.

Vaja que més de baixar el que fas es anar frenant com pots la teva caiguda pels camins. A part de destrossar importantment els genolls, el risc d'entrebancs és elevat.Això sumat a que bufava aire i que el camí estava sec i desprenia pols a la mínima trepitjada, fa que el descens sigui gairebé tan agradable com el ascens. Al arribar a baix teniem la roba tota vermella i la pell negre. Per algun motiu, les partícules negres s'enganxaven millor a la cara i les vermelles a la roba.

I al arribar a cinquena estació (13h), el cop final. No hi havia busos directes per tornar a Shinjuku per avui, estaven tots plens. No havíem reservat perqué no sabíem quant arribaríem a baix i ens hem quedat sense bus. Per sort hem trobat una altre combinació, no tant econòmica, però bastant interessant: Anar a Kawaguchiko i des de allà bus a Shinjuku. És 1000 yens més car, però continua sent més barat que el tren.

diumenge, 26 d’agost del 2012

Harajuku (Super Yosakoi) + Matsuri

Avui ha sigut un dia bastant complert. Ens hem llevat i hem descansat un ratet a casa donat que no teniem molta cosa a fer, només volíem anar a Harajuku a veure un Hanabi, focs artificials, tot i que ho vam llegir malament i el que es feia avui era el Super Yosakoi que explicarem més endavant; i anar al Matsuri de la plaça del costat de casa que ahir vam veure que es feia. 

Hem estat valents i hem anat a Harajuku des de casa caminant, unes dues hores més o menys. Pel camí hem vist un estadi de beisbol i ens hem parat a veure un entrenament d'uns nens jugant-hi. Ha estat divertit. 

Quan hem arribat a Harajuku hem començat a sentir música i a veure molta gent. I hem vist el que es feia des d'ahir a Harajuku, el Super Yosakoi. El yosakoi és un estil de ball japonès que va començar a practicar-se el 1954 i des del 2005 ja es practica per tot Japó. L'estil de ball és molt energètic, combinant passos de ball tradicional japonès amb música moderna i normalment es representa amb coreografies interpretades per grans grups. A Tokyo és fa un important festival de yosakoi, l'anomenat Harajuku Omotesando Genki Matsuri Super Yasokoi i que són dos dies de yosakoi al barri de Harajuku. A Harajuku hi havia diverses parts on es feia aquest ball, un al mig del carrer que era molt impressionant de veure i dos més a escenaris. Ahir el que vam veure era un dels yosakoi a l'escenari, i avui els hem vist tots tres. He fet fotos de tot, però només he fet fotos del yosakoi del carrer. Només posaré un vídeo que els vídeos de la meva càmera pesen molt ><




Després de veure el festival de yosakoi del carrer hem anat a dinar, i he provat per primer cop el curry amb formatge que m'ha encantat. Un cop hem dinat hem anat al parc de darrera l'estació de Harajuku que també feien el ball però en escenaris. 
També hem anat a Volks, que el primer dia que hi vam anar ens va semblar que avui ferien alguna cosa especial, però finalment no han fet res, una llàstima. 


Hem tornat a casa aviat per descansar una estona i després anar al matsuri del costat de casa. Aquest matsuri ha estat molt bé. No hi havia moltes parades però les que hi havia eren força barates. Jo he menjat yakisoba i kakigori, i en Koroki ha menjat edamame (mongetes de soja). Ens hem quedat força estona contemplant l'ambient que hi havia, i mirant els nens com jugaven tranquil·lament. 







Demà pujarem el Fujisan, així que estarem un dia sense publicar cap entrada el blog, donat que hi estarem dos dies.