La visita de Himeji es pot descriure com a decepcionant. Havíem llegit a la guia que es podien agafar unes bicicletes a l'estació per arribar al castell. Fals, les bicicletes estaven a mig camí i per tant s'havia de caminar força i el tros que es va amb bici es menys de 5 minuts. Decepció 2, el castell. La principal atracció de Himeji és el seu castell. Fa 2 anys vaig venir i estava en obres i posava que les obres acabaven al abril de aquest any. Ahir encara estava en obres i de fet en un mode molt més bestia que abans. Tenia pinta que la cosa anava per més llarg encara. Per "sort" la entrada al castell era més econòmica (400 yens) per era una mica decepcionant. El únic tros que es podia visitar era una part de la muralla i els jardins. Realment val la pena però decepciona no poder veure res més.
Com la cosa no va anar tant bé com pensaven, vam marxar a les 14h de Himeji, no sense dinar abans, direcció Hiroshima. A partir de Osaka, les linies JR són gestionades per la companyia JR West i els Shinkansen són diferents. Generalment els trens són menys llargs. I amb la mala sort que el tren que havíem d'agafar estava simplement ple. Gent dreta a tots els vagons. Vam haver d'estar drets una horeta fins arribar a Hiroshima. Per tant quant vam arribar estevam rebentats i un xic decepcionats.
En el tren s'ens va acudir que per aprofitar una mica el temps podíem fer nit a Hiroshima en comptes del pla original que planejava fer-ho a Osaka. Com anavem amb una mà a cada ou, vam anar a la oficina de informació on, molt amablement, ens van ajudar a fer una reserva en un hostal/hotel proper a l'estació. D'allà vam agafar el tramvia direcció el museu de la Pau. El tramvia de Hiroshima és un símbol ja que va ser de les primeres coses que es van aixecar després de la gran catàstrofe que van patir.
Un cop parats ens la parada "Atomic Bomb Dome" ens trobem amb un dels pocs edificis que va "aguantar" la A-Bomb, un dels símbols que es poden trobar al llarg de un gran parc dedicat a la Pau. Aquest edifici era dels pocs edificis de la època que estaven fets amb ciment i per tant dels pocs que van quedar alguna cosa sense cremar.
Al llarg dels parc hi ha monuments i símbols dedicats a la pau i a les víctimes d'una de les majors catàstrofes que ha patit Japó i el món sencer. Per exemple, un monument dedicats als nens que van neixer durant o poc temps després del desastre o als milers de joves que havien estats cridats a convatré i que es van trobar que al tornar no tenien res de absolutament res.
Al final del parc, mirant de omplir tot el ample d'aquest, hi trobem el museu de la Pau, dedicat a explicar la desgracia que va viure la Ciutat de Hitoshima el dia 6 de Agost de 1945, a les 8.15 del matí d'un dia ben clar i assolellat. És un museu que et fa pensar, reflexionar i sobretot t'encongeix el cor veure com en pocs segons, una ciutat on vivien centenars de milers de persones es va convertir en cendre, mort i destrucció. I que el desastre es va mantenir durant dies, anys i dècades amb malformacions, càncers i leucèmies. Trist. Esperem que mai més es torni a repetir.
Després de tant de caminar, vam decidir caminar més i anar cap al hotel caminant, estalviant el preu del tramvia a la vegada que veiem la ciutat de nits.
La noia d'informació ens va acabar fent la reserva al K's House de Hiroshima, molt aprop de la estació. Probablement va ser el millor del dia (evidentment el museu de la Pau no va ser una decepció, però no és el lloc més "happy"). La recepció va ser molt amable, el preu molt raonable (habitació de 3 a 35 € per cap), habitació gran amb banyera i lavabo propis i tele amb 3 canals. Poc més podíem demanar a més del que ens ajudaria per l'endemà anar a Miyashima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada