Fushimi Inari-taisha, conegut com Inari i santuari conegut per la pel·lícula Memòries d'una Geisha, és un dels principals santuaris sintoistes de Japó i està dedicat a l'esperit Inari. Antigament Inari era vista com una de les patrones dels negocis, tot i que en un primer moment era la deessa de l'arròs.
Inari està situat a la base d'una muntanya i posseeix més de 32.000 santuaris.
Inari és molt gran, així que per veure-ho tot has de pujar la muntanya que segons diuen pots tardar 2h per pujar i 2h més per baixar. Per tant, nosaltres hem pujat una mica, però com que volíem visitar Nara no ho hem pogut veure tot. Tot i que s'ha de dir, que des del començament és preciós i impressionant de veure. És un dels llocs que més m'ha agradat juntament amb Kyoto i Miyajima.
Per anar a Nara hem hagut d'agafar un tren local, cosa que ha fet que un trajecte que amb tren podia durar una mitja hora, tardés més d'una hora donat que el tren parava en moltes estacions i s'ha parat perquè sí en molts moments. Nara va ser la primera capital permanent de Japó, i és un dels llocs turístics més visitats de Japó, de fet, té 8 monuments declarats patrimoni de la Humanitat. A Nara hem visitat dos temples, el Kofuku-ji i el temple més conegut i important, el Daibutsu-den.
El Kofuku-ji és un temple que data de l'any 710, i que es va traslladar des de Kyoto fins el lloc on està avui en dia. El que és més maco de veure d'aquest temple són les dos pagodes que té, una de les quals és la segona pagoda més alta de Japó. A partir d'aquest temple és quan hem començat a veure una de les principals atraccions de Nara a part dels seus temples, els cérvols.
A Nara molts dels parcs que hi ha, i al mig de temples està plegat de cérvols. Són tots molt mansos, i fins i tot hi ha parades de galetes especials per cérvols. S'ha d'anar en compte quan es compren, perquè els cérvols estan vigilant, i quan veuen que t'acostes a la parada a comprar et segueixen perquè els alimentis. Tot i així són molt monos, i el que més gràcia m'ha fet és la seva manera de cridar, m'ha recordat a un dofí, és un crit bastant estrany però molt bonic, segons el meu parer.
Després d'estar un rato amb els cérvols, hem anat al Daibutsu-den. El Daibutsu-den és una de les majors edificacions de fusta del món. El que és conegut d'aquest temple és el Gan Buda, i és una de les figures de bronze més importants del món. L'estàtua del Gran Buda és del període Edo (1600-1868).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada