La épica aventura en el Fujisan

Jo ja era un expert en el Fuji: l'havia pujat al 2006 i al 2008. Però una cima de gairebé 3800 metres no és un camí de roses.

Ahir, a les 4 de la tarda vam anar cap a Shinjuku a buscar un bus que havíem reservat prèviament per internet. Anys anteriors havien anat amb tren i després amb bus, però surt més barata la opció d'un énic bus, a part de ser més còmode. El bus ens deixava directament a la cinquena estació (5th Station) a uns 2300 metres. Un bon inici. A partir d'aquesta, el camí ja es a peu.

La idea era que un cop deixat el bus a les 19.15, pujar fins al cim de nits per poder estar a les 5 del matí a la cima i veure la sortida del sol. D'aquesta manera s'evita el perjudicial sol que pica al estiu. De la experiència d'altres anys, ja estevam preparats pel fred que ens esperava, havíem triat un dia sense pluja i portaven llanternes. O això pensaven. Des de les 19.45 que vam començar el camí fins a les 23h, vam anar pujant fins que el meu cos va dir prou. No estevam realment preparats pel fred. I tot i portar bastanta roba a sobre, el fred que fa a partir dels 3000 metres es bastant bestia, sobretot a mitja nit. Això sumat a la falta de pressió i per tant de oxigen va fer difícil anar tirant. Així que, quant vam arribar als gairebé 3400 metres de altura vam parar-nos en un dels petits refugis/hostals que hi ha en tot el ascens (a les 23.45h).

Així descansar, dormir, i tenir forces per acabar la pujada l'endemà de forma correcte. I és que un dels problemes de pujar de nit es la llum (gran descobriment). Estem parlant de un volcà d'una alçada considerable, els camins no són rectes ni ben treballats. Com a molt pots trobar algunes cadenes que indican el camí, en un munt de roques. I sense llum és fa encara més dur. Per tant, vam anar a dormir per 5500 yens la nit cadascú en un llit compartir... Ja que havíem pagat, vam quedar-nos fins a les 5 per veure sortir el sol des de el hostal/refugi/estafa. De fet, minuts abans de que surti el sol els treballadors desperten a la gent perquè el vegin.

Un cop contemplat la sortida del sol des de 3400 metres, hem continuat la nostre trajecte (5.45h). Quedava la pitjor part del ascens, els últims metres, on els camins són més rocosos, més empinats i amb menys oxigen.

 A les 7 ja estevam al cim. Després d'una dura pujada de més de 5 hores ja erem al cim. És una sensació maca, ja que has aconseguit un dur repte. De fet al cim del Fujisan no és un pic, clar, és un crater. Hi en la aureola hi ha una mica de tot: santuari sintoista, botiga, lavabos, etc.

Però el repte no estava acabat, es clar, quedava possiblement el pitjor: baixar. I és que clar, baixar una cima de 3776 metres no és fàcil i menys després de 5/6 hores pujant. Però vaja, volíem tornar a casa i aquestes coses que vol la gent així que hem començat a baixar (9h). La baixada es especialment dura, no només pel temps teòric (unes 4 hores de baixada) sinó per com es descendeix: un camins de pedres petites que rellisca'n moltíssim sumades a uns camins amb un grau de descens perillós.

Vaja que més de baixar el que fas es anar frenant com pots la teva caiguda pels camins. A part de destrossar importantment els genolls, el risc d'entrebancs és elevat.Això sumat a que bufava aire i que el camí estava sec i desprenia pols a la mínima trepitjada, fa que el descens sigui gairebé tan agradable com el ascens. Al arribar a baix teniem la roba tota vermella i la pell negre. Per algun motiu, les partícules negres s'enganxaven millor a la cara i les vermelles a la roba.

I al arribar a cinquena estació (13h), el cop final. No hi havia busos directes per tornar a Shinjuku per avui, estaven tots plens. No havíem reservat perqué no sabíem quant arribaríem a baix i ens hem quedat sense bus. Per sort hem trobat una altre combinació, no tant econòmica, però bastant interessant: Anar a Kawaguchiko i des de allà bus a Shinjuku. És 1000 yens més car, però continua sent més barat que el tren.

Harajuku (Super Yosakoi) + Matsuri

Avui ha sigut un dia bastant complert. Ens hem llevat i hem descansat un ratet a casa donat que no teniem molta cosa a fer, només volíem anar a Harajuku a veure un Hanabi, focs artificials, tot i que ho vam llegir malament i el que es feia avui era el Super Yosakoi que explicarem més endavant; i anar al Matsuri de la plaça del costat de casa que ahir vam veure que es feia. 

Hem estat valents i hem anat a Harajuku des de casa caminant, unes dues hores més o menys. Pel camí hem vist un estadi de beisbol i ens hem parat a veure un entrenament d'uns nens jugant-hi. Ha estat divertit. 

Quan hem arribat a Harajuku hem començat a sentir música i a veure molta gent. I hem vist el que es feia des d'ahir a Harajuku, el Super Yosakoi. El yosakoi és un estil de ball japonès que va començar a practicar-se el 1954 i des del 2005 ja es practica per tot Japó. L'estil de ball és molt energètic, combinant passos de ball tradicional japonès amb música moderna i normalment es representa amb coreografies interpretades per grans grups. A Tokyo és fa un important festival de yosakoi, l'anomenat Harajuku Omotesando Genki Matsuri Super Yasokoi i que són dos dies de yosakoi al barri de Harajuku. A Harajuku hi havia diverses parts on es feia aquest ball, un al mig del carrer que era molt impressionant de veure i dos més a escenaris. Ahir el que vam veure era un dels yosakoi a l'escenari, i avui els hem vist tots tres. He fet fotos de tot, però només he fet fotos del yosakoi del carrer. Només posaré un vídeo que els vídeos de la meva càmera pesen molt ><

Després de veure el festival de yosakoi del carrer hem anat a dinar, i he provat per primer cop el curry amb formatge que m'ha encantat. Un cop hem dinat hem anat al parc de darrera l'estació de Harajuku que també feien el ball però en escenaris. 

També hem anat a Volks, que el primer dia que hi vam anar ens va semblar que avui ferien alguna cosa especial, però finalment no han fet res, una llàstima. 

Hem tornat a casa aviat per descansar una estona i després anar al matsuri del costat de casa. Aquest matsuri ha estat molt bé. No hi havia moltes parades però les que hi havia eren força barates. Jo he menjat yakisoba i kakigori, i en Koroki ha menjat edamame (mongetes de soja). Ens hem quedat força estona contemplant l'ambient que hi havia, i mirant els nens com jugaven tranquil·lament. 

Demà pujarem el Fujisan, així que estarem un dia sense publicar cap entrada el blog, donat que hi estarem dos dies.

Shinjuku + Shibuya + Matsuri prop de casa

Avui ha estat un dia força complet, i hem acabat força cansats perquè caminant molt. 

Al matí hem anat a Shinkuju, el motiu era perquè a prop de Shinjuku uns 20 minuts caminant hi havia un museu de joguina. Hem estat un rato caminant i buscant el museu, donat que estava una mica amagat. A més, un cop hem arribat pensàvem que no era el museu ja que el museu estava dins d'un col·legi, sí força estrany. El pitjor ha sigut veure que l'entrada era molt cara, 8 euros i pel que semblava no era un gran museu, així que no hi hem entrat, però he fet alguna foto de fora. 

Després d'aquest desengany, hem aprofitat per donar un vol a Shinkuju i anar a un Book off (una botiga que tenen cd's, llibres, manga, videojocs de segona mà). Hem comprat alguna cosa, ja que el primer cop que vam anar-hi, ens van donar uns descomptes de casi 2 euros per la compra que féssim d'un mínim de 5 euros, així que hem fet una compra en Sergi i jo de 5 euros per aprofitar-ho.

Un cop hem acabat de dinar, hem anat a Shibuya caminant, que està a una hora caminant des d'on érem. 

En aquest trajecte caminant, he fet una foto a un desnivell per on passen els trens, que és una imatge bastant típica de Japó. 

Abans d'arribar a Shibuya s'ha de passar per Harajuku. A Harajuku hem vist un espectacle de balls típics japonesos. No hem acabat d'entendre què eren, però ens hem quedat un rato mirant-los. 

Un cop hem arribat a Shibuya hem anat a la botiga de Disney que hi ha allà, és molt gran la botiga, tot i que tot el que tenen és bastant cutre, i no m'ha acabat d'agradar res del que venien. També hem anat a un Mandarake, botiga de merchandesing, manga, figures de segona mà, i a un Animate que van obrir fa  poc, que és molt gran i tenen moltes coses interessants. 

Hem tornat relativament aviat perquè volíem anar a comprar. Entre el camí de casa i del supermercat hem trobat un patit Matsuri a un temple que hi havia prop de casa. He fet unes quantes fotos de les parades de jugar per nens, que no vam veure al Matsuri d'ahir, i que són parades bastant típiques a Japó. 

Tsukiji (II) + Akihabara (3?) + matsuri

Ja havíem anat a Tsukiji el altre dia però avui volien tornar a anar ja que hi havia una botiga de ceràmica molt barata i no-xino. A més eren maques. I com en principi ja hem acabat el pla dels llocs que volem visitar, ens ho hem pres amb calma i hem anat caminant. Esta a uns 70 minuts de Shinagawa caminant, no esta aprop, però així hem visitat la ciutat una mica. Tokyo sempre té sorpreses. De fet, per arribar a Tsukiji hem hagut de rodejar la torre de Tokyo.

Desprès hem agafat el metro cap a Akihabara. Si, ja hem anat uns cops, però anirem més cops. No només és el barri perfecte per mi sinó que és enorme i hi ha un munt de petites botiges per tot arreu. De fet amb els dos dies que hem anat no hem pogut veure encara tot el barri. I avui no ha estat una excepció, ens han faltat encara algunes cosetes. El "problema" ha estat que hem trobat un matsuri (festa tipica japonesa, molt especifica de barri) i hem hagut de parar un bon rato. De fet ha estat moltíssima sort trobar-ne un sense saber les dates (es feia ahir i avui) i més trobar-lo a Akihabara. A més era un matsuri molt complet.

Els matsuris o festes japoneses solen tenir varies parades de menjar típic japonès i varies de jocs per nens. En aquest cas venien kakigori, yakisoba, yakitori, takoyaki i una especie de carn d'olla japonesa. Airi ha agafat un pack de 8 takoyakis i jo he provat la carn d'olla i he agafat un yakitori. Llavors ens hem assentat en unes taules per menjar i ens ha vingut un home i ens ha regalat a cadascun un yakitori extra. Super amable, suposo que ens ha vist estrangers i li ha fet gracia.

Després hem anat a donar un volt i a tornar estaven fent un concert de taiko. El taiko és un instrument típic japonès, bàsicament un tambor, que és molt típic en aquest tipus de esdeveniments. De fet es gairebé un art saber-lo tocar bé i fer concerts de aquest estils has de ser un autentic mestre.

Seguit de un descans han han començat a ballar. El bon-Odori és el tipic ball en aquestes ocasions. Al voltant del escenari elevant que es munta al centre del recinte, la gent balla marcant una coreografia i cent un cercle. A sobre el escenari, els mestres del bon-odori fan el mateix ball. Tot això a ritme de taiko, evidentment.

Museu Studio Ghibli (ahir) + Narita

Ahir va ser l'últim dia per la Miru, així que vam mirar de fer poca cosa, perquè ella tingués la tarda lliure per acabar de fer les maletes i per netejar la seva habitació. Al matí vam anar al museu del Studio Ghibli.
Per poder-hi anar has de comprar les entrades amb antelació donat que no venen entrades allà mateix. El museu del Studio Ghibli és un museu comercial que exhibeix els seus treballa d'anime fets per aquest estudi. Va ser inaugurat el 2001 i està ubicat a Mitaka, a l'oest de Tokyo, força lluny amb tren des d'on vivim, una hora des de Shinagawa. Amb l'entrada pots veure un curtmetratge de l'estudi. Realment el museu val la pena, i el recomano a la gent que algun cop viatgi a Tokyo. A dins no deixaven fer fotos, així que només vam poder fer algunes fotos des de fora.

Avui ens hem llevat aviat per acompanyar a la Miru a l'aeroport de Narita. Des de Tokyo fins a l'aeroport hi ha més d'una hora amb tren, és bastant lluny. Al ser un vol internacional millor anar amb temps de sobres per si de cas, ens hem esperat amb ella fins que ha pogut facturar. No hi ha hagut cap problema amb l'avió, ni tampoc amb les maletes (ha pogut facturar dues maletes sense cap problema).

Després d'acomiadar-nos de la Miru hem aprofitat per visitar Narita, ja que el viatge és car i probablement no hi tornaré. A Narita hi ha un temple poc conegut i molt preciós de veure el Naritasan. A Naritasan hi ha un complex sagrat budista construït al segle X. L'atractiu del temple no és el temple en si, sinó el paratge natural que rodeja tot el temple, i que és realment preciós. Segons el meu parer, és un dels temples que més m'ha agradat de tots els que he vist.

Després de dinar a Narita, hem marxat cap a casa a comprar unes quantes coses i a descansar.