Palau Imperial de Tokyo + Palau de la Dieta + Ginza

Palau imperial, el recinte on viuen els empererados de Japó. Suposant descendents de divinitats de la religió sintoista, els emperadors de Japó viuen en un gran palau al centre del antic Tokyo (Edo), on hi ha unes grans muralles i jardins. Després de la Segona Guerra Mundial, els emperadors van ser obligats a dir a la població que no eren deus (llavors encara s'ho creia la població general). Amb els anys, amb una figura del emperador més feble, les coses imperials s'han anat obrint al public. Una de elles es una part important dels jardins imperials. És una visita obligada si estas per Tokyo ja que és totalment gratuït entrar. No són la millor cosa que visitar, però impressiona. També hi ha un petit museu a dins on s'exposen coses que posseeixen els emperadors (no es pot fer fotus ...). Potser un dels problemes és que no obre les portes els dilluns i que la porta per entrar esta lleugerament amagada.

Llavors hem anat a veure, des de a fora la Dieta de Japó, el que seria el palau de congressos. Ens ha semblat que no es podia entrar.

Finalment hem anat a Ginza a donar una volta. No es que sigui un lloc molt entretingut per visita, al menys per nosaltres. És un barri molt "pijo", botigues molt de alt estatus i centres comercials. Però hi ha una cosa més o menys interessant (per nosaltres també): l'edifici de Sony. En aquest edifici Sony presenta les seves novetats més punteres com poden ser camares, mp3 o ordinadors. I just davant del edifici té un aquari amb força fauna.

Tokyo Dome + Nakano + Akihabara

Avui ha estat un dia complet. De bon matí hem anat cap a Tokyo Dome on hi ha una botiga de la Shonen Jump, botigues de coses mones i un parc d'atraccions on hi ha una atracció d'Evangelion. Estic decepcionada donat que fa just un mes a la botiga de la Shonen Jump venien samarretes de Kuroko no Basuke i força merchandesing i ara com que s'ha fet molt popular les fans han deixat totes les botigues buides i no hi ha res en lloc. Fins i tot en les botigues de manga de segona mà tampoc tenen res del manga, donat que està esgotat, i això que he anat buscant per totes les botigues de Japó que he anat, que són moltes. 

Després hem anat cap a Nakano, és un districte molt comercial amb diverses botigues de moda, electrònica, i pels otakus es conegut perquè hi ha un centre comercial ple de botigues de merchandesing, figures, manga, doujins. Aquesta part otaku de Nakano existeix abans que hi hagués la part otaku d'Akihabara. Ha estat bé aquest centre comercial, donat que hi havia botigues d'anime i manga molt molt antic, i ha fet gràcia mirar aquest tipus de coses. Fins i tot he comprat un Mazinger Z pel meu pare que m'ho va demanar, i fins avui no n'havia vist cap. La Miru ha acabat de comprar els últims doujins.

Com que hem acabat aviat de visitar Nakano, hem aprofitat per anar a Akihabara que tots en teniem ganes ja que només hi havíem anat un cop. Allà hem anat al Mandarake i algunes botigues otakus, i a Volks, on he comprat miniatures de dolços i fruites per les meves nines. 

Asakusa

Hoy nos hemos levantado más tarde e imos ido hacia Asakusa con el metro. Por suerte tenemos una paradita de la línea cerca y hemos ido hacia allí. Asakusa es un distrito de Kyoto que cuenta con un templo muy importante, el Senso-ji. Fue uno de los distritos de entretenimiento durante el siglo veinte y fue muy dañada durante los bombardeos de la segunda guerra mundial.

Al llegar nos hemos encontrado pronto con la gran puerta con una de esas linternas gigantes. Airi y yo nos hemos puesto a hacer fotos y de repente ha venido Koroki... con un grupo de japoneses. Al principio nos hemos quedado desconcertados, yo pensaba que era un conocido de él y sus amigos. Pero nos dijo: "Dicen que quieren venir con nosotros, que quieren practicar inglés" Aunque el principio de todo esto ha sido muy desconcertante, la verdad es que luego ha sido muy divertido. Todos eran muy majos y nos han hecho una visita guiada alrededor del templo, contándonos cosas.

Hemos estado un rato con ellos, haciéndonos fotos, charlando con ellos y luego ellos se iban a seguir. Al parecer eran parte de un club que se reunen dos veces por mes para hablar en inglés con los turistas y hacerles una visita guiada (y es una actividad de club en domingo, sep) El caso es que nos hemos despedido (me han ayudado a comprar dulces XD).

Luego hemos seguido deambulando por la calle, mirando tiendecitas hasta que nos hemos sentado a comer Ramen. A posteriori hemos seguido y al poco rato nos hemos encontrado con que se escuchaban tambores. Hemos presenciado un desfile de 3 "compañías" (no sé si eran profesionales, de barrio o qué) de Awa Odori, una danza tradicional japonesa y se cree que empezó por el 1586. (para más información leer http://www.futuropasado.com/?p=600 que lo explica bien)

Después hemos dado unas vueltas más por allí y hemos cogido el metro hasta casa, que había que recoger un poco y poner orden para no dejarlo todo para el último día.

Inari + Nara

Avui hem canviat una mica la ruta i hem anat a Inari i a Nara, que per anar s'ha d'agafar el Shinkansen fins a Kyoto i des d'allà agafar un altra tren per anar a cadascun dels dos llocs. Hem tingut un petit problema durant tot el dia amb els trens, en algun moment ha estat desesperant.

Fushimi Inari-taisha, conegut com Inari i santuari conegut per la pel·lícula Memòries d'una Geisha, és un dels principals santuaris sintoistes de Japó i està dedicat a l'esperit Inari. Antigament Inari era vista com una de les patrones dels negocis, tot i que en un primer moment era la deessa de l'arròs. 

Inari està situat a la base d'una muntanya i posseeix més de 32.000 santuaris.

Inari és molt gran, així que per veure-ho tot has de pujar la muntanya que segons diuen pots tardar 2h per pujar i 2h més per baixar. Per tant, nosaltres hem pujat una mica, però com que volíem visitar Nara no ho hem pogut veure tot. Tot i que s'ha de dir, que des del començament és preciós i impressionant de veure. És un dels llocs que més m'ha agradat juntament amb Kyoto i Miyajima.

Per anar a Nara hem hagut d'agafar un tren local, cosa que ha fet que un trajecte que amb tren podia durar una mitja hora, tardés més d'una hora donat que el tren parava en moltes estacions i s'ha parat perquè sí en molts moments. Nara va ser la primera capital permanent de Japó, i és un dels llocs turístics més visitats de Japó, de fet, té 8 monuments declarats patrimoni de la Humanitat. A Nara hem visitat dos temples, el Kofuku-ji i el temple més conegut i important, el Daibutsu-den. 

El Kofuku-ji és un temple que data de l'any 710, i que es va traslladar des de Kyoto fins el lloc on està avui en dia. El que és més maco de veure d'aquest temple són les dos pagodes que té, una de les quals és la segona pagoda més alta de Japó. A partir d'aquest temple és quan hem començat a veure una de les principals atraccions de Nara a part dels seus temples, els cérvols.

A Nara molts dels parcs que hi ha, i al mig de temples està plegat de cérvols. Són tots molt mansos, i fins i tot hi ha parades de galetes especials per cérvols. S'ha d'anar en compte quan es compren, perquè els cérvols estan vigilant, i quan veuen que t'acostes a la parada a comprar et segueixen perquè els alimentis. Tot i així són molt monos, i el que més gràcia m'ha fet és la seva manera de cridar, m'ha recordat a un dofí, és un crit bastant estrany però molt bonic, segons el meu parer. 

Després d'estar un rato amb els cérvols, hem anat al Daibutsu-den. El Daibutsu-den és una de les majors edificacions de fusta del món. El que és conegut d'aquest temple és el Gan Buda, i és una de les figures de bronze més importants del món. L'estàtua del Gran Buda és del període Edo (1600-1868). 

Uji + Kyoto (III)

Després d'una agradable nit a Osaka dormint en el hotel càpsula, he anat a la prendre un bany. Una de les millors coses de aquest hotel són els banys, enormes. Evidentment són publics amb tots els nois que hi ha al hotel (les noies tenen un lloc a part). En la part de nois, a part de la dutxa per rentar-te, hi ha un bany de bombolles, un de aigua calenta, un de aigua freda i una sauna. Bastant complet.

Al sortir del bany i vestir-me hem anat a Kyoto per agafar un tren per anar a Uji. Uji és un petit poble al costat de Kyoto on a part de varies coses hi ha una part del campus de la universitat de Kyoto. Però principalment el seu atractiu esta en el temple Byōdō-in. Aquest temple, antic palau de descans del Shogun, és un dels més impressionants de Japó. De fet és tan important que aquest temple surt a darrera de la moneda de 10 iens (10 cèntims €). Arribar-hi es bastant senzill des de la estació JR, a part que esta bastant indicat. Una de les gracies del temple, a part de la seva bellesa, és que té un museu extra amb diferents coses del temple. Lo pitjor és el preu (600 iens) i que s'ha de pagar a part si vols veure la sala principal del temple, suposadament magnifica. Nosaltres amb la entrada bàsica hem tingut prou.

Llavors hem anat a Kyoto de nou, a veure un dels temples que pot impresionant més de veure de tots, el Sanjusangen-do. El temple en si no es que sigui molt impressionant, l'interessant és el seu interior: 1000 Kanons (una deidetat budista) juntament amb un kanon gegant de 1000 braços. Increïble de veritat. Personalment el budisme no em diu massa res, però la imatge dels kanons era impressionant. La llastima es que no deixen fer fotus, esta estrictament prohibit, aixi que nomes tenim fotus del exterior.

Llavors hem anat a dinar i hem donat un volt per la universitat per Kyoto, que volia comprar una coseta.

Kyoto (II)

Nos levantamos prontito, ducha al canto y salimos hacia la estación para coger el Shinkansen. Tras un somnoliento viaje llegamos a Kyoto y Sergi nos orientó ya que él ha estado tres meses viviendo por la zona. La primera parada fue el castillo de Nijo. La entrada creo que eran unos 600 yenes aunque es un sitio muy grande, con bonitos jardines y se puede pasear por dentro del castillo. Además, el suelo es todo de madera y estaba hecho para que crujiese y sonara como el silbido de pájaros, por si en la noche se colaba alguien de fuera, encontrarlo.

Después de una vuelta por todos los alrededores salimos y nos fuimos hacia Kinkaku-ji. El templo del pavellón de Oro es una de las estampitas más conocidas de todo Japón. La entrada creo recordar que eran unos 400 yen y no se puede entrar en el templo. Lo que sí se puede ver son los jardines y pasear por allí (aunque mejor llevar sombrilla o paraguas para protegerse del sol)

Cogimos el bus hacia Gion, que estaba en la otra punta de la ciudad, y cuando llegamos buscamos un sitio donde comer. Después de eso nos metimos en toda esa zona, compuesta de calles pequeñas y de aspecto antiguo, donde se pueden encontrar muchos templos por los alrededores. Vimos el Santuario Shimogamo y proseguimos por el camino hasta encontrar un templo con un Buda gigante al que pudimos entrar por 200 yen.

Encontramos una tienda con cosas de Ghibli y Airi compró un pañuelo de Totoro mono. Después de subir calles llenas de tiendas de recuerdos y puestos donde venían comida (y te dejaban irla probando) llegamos a Kiyomizu-dera, un templo muy famoso y emblemático de Kyoto. La gente iba a suicidarse a ese sitio y decían que si sobrevivías tendrías suerte para el resto de tu vida.

Después de estar por los alrededores cogimos un bus hacia el centro. Después de un rato de vueltas, cogimos un autobús muy muy enlatados, ya que apenas pasaban y estaban muy llenos. Llegamos y decidimos ir hacia donde el río se une en dos para ver si veíamos la montaña. Queríamos pararnos en el puente pero la policía no nos dejaba. Fuimos al otro lado pero ahí no se veía nada así que volvimos y vimos que la gente se paraba en el puente a pesar de que parecía que los policías no dejaban... Nos quedamos ahí XDDDD

Una media hora después (eterna con el calor y de pie) vimos como la montaña se empezaba a iluminar con el fuego y formaba el kanji. Esta celebración es para despedir a las almas de los muertos que han estado visitando durante el O-bon (más info aquí, que es algo más complicado que esto que explico http://es.wikipedia.org/wiki/Daimonji)

Había un cúmulo enorme de gente e intentamos ver otras montañas pero no pudimos y pensamos que si queríamos volver tendríamos que apresurarnos antes de que los autobuses se pusieran a petar de gente. Ellos compraron Takoyaki y pudimos coger un autobús hacia la estación. Tuvimos que ir rápido porque el Shinkansen salía en poco y si no teníamos que esperar más de media hora o así. Queríamos dormir en Kyoto pero no habían habitaciones semanas antes así que al final la opción fue dormir en Osaka, que queda a 15 minutos. Cogimos el metro y fuimos a un hotel cápsula que queda justo delante del mandarake que se llama Asahi.

Nos costó una habitación 2900 yen por persona y no eran muy estrechas, aunque me recordaban a las cámaras frigoríficas donde ponen a los muertos para que se conserven xDU Lo cool es que nos daban una taquilla con pijama, había sala común bastante guay y teníamos baño y sauna para usar (compartida con el resto de las chicas, claro) Aunque eso ya es tema del día siguiente.

Kyoto (I)

Avui tocava Kyoto en el pla que tenim.
Kyoto està a unes 3 hores de Tokyo amb shinkansen i per aprofitar el dia hem agafat el HIKARI (un dels tipus de Shinkansen que hi ha en la línia Tokyo-Osaka) de les 6.25 del matí, per arribar a les 9.15 i aprofitar el temps. Kyoto no es una ciutat molt gran i a més no té una xarxa de trens/metros massa extensa: només té 2 línies de metro i 3 de tren que travessen la ciutat. Bàsicament el motiu és que la ciutat esta delimitada per muntanyes i per tant els trens no són massa útils. Per tant, el mitja de transport més "eficient" és el bus. Perquè clar, molt eficient no és ja que com no té massa trens possiblement és una de les ciutats amb més cotxes de Japó i el bus acaba siguen molt lents en alguns moments. Tot i així per anar a l'altre punta de la ciutat és la unica opció.
Així que hem agafat el bus, linia 100, per anar al ginkakuji, el pavelló de plata. Actualment és un temple budista, però inicialment era un pavelló que intentava imitar el kinkakuji, un lloc perquè el shogun de torn es retires. Per problemes econòmics de la època, finalment el pavelló no va estar recobert de plata. Turísticament, ara mateix el temple esta dedicat al turisme i, personalment, el millor que té són els jardins que l'envolten que pugen fins a la muntanya.

Després, seguint els savis consells i referencies d'una gran persona que va estar a Kyoto durant 3 mesos, hem decidit anar caminant fins el Nazen-ji, seguint el passeig del filosof, un camí bastant bonic, ple de cireres i molt tranquil·litzador.

Caminant pel camí hem decidit pujat a un santuari dedicats a unes rates. Ara mateix no se ben bé quin és però estic bastant segur que és important.

Seguint hem arribat al Nazen-ji, en uns 40 minuts des de el gingakuji. El camí no té perdua. El temple budista es increïblement gran, gran jardí amb una gran portalada d'entrada i jardins privats. Per sort per les nostres cames, hem decidit no entrar a cap part que feien pagar.

Des de allà, hem anat al santuari Heian, un enorme santuari sintoiste al ben mig de Kyoto. Els santuaris sintoristes solen ser bastant petits per això aquest impressiona al ser tant gran.

Després hem anat al Teramachi Dori, un dels carrers comercials més important de Kyoto.

Finalment hem anat a donar una volta per Gion, però estevem força cansats així que hem tornat amb el tren de les 18.30, esperant per fer una bona patejada demà per la festa que ens espera.